Company del temps,

 No tinguis por d´escriure, desferma el teu instint millor, que suri a la superfície l´aigua clara del teu pou d´on guardes les imatges del teu somni infinit que ningú no sospita que tu puguis sentir.

algú

Escriu, escriu, escriu, i plora, plora, i riu i riu, i imprimeix-ho al full de paper en blanc, que en sigui el transmissor de tots els teus afanys i secrets que pertorben el curs d´algun camí que encara no ha sigut caminat per ningú,

A tu,
 que no et conec,
 et pregunto, si ets tu realment o si vius embolicat en la teranyina teixida per l´abecedari humà. Si has caigut ,com jo vaig caure, tantes vegades, donant explicacions, volent proclamar el do que no es veu.
Estem fet del mateix motlle. Ens van moldejar a partir d´un pla secret que alguns cercadors d´enigmes humans han descobert que en en definitiva som uns ignorants i que la majoria viuen com si haguessin de ser eterns aqui a la terra,  i és per això que l´ombra del mal avança.

Tu, jove, podies escollir. Et van fer lliure com a mi i com a tots.
Si esculls formar part dl bàndol dels qui s´arrosseguen per sota la terra amagant la seva inmundícia podrida després de cada crim spicològic fet a algú innocent com tu vas ser, moldejat com tu. I deixes rera teu u rastre d´ombres que es multiplicaran molt després de la mort física.

Em fas compassió.
per què ets així?
què et van fer a tu, els poders?

La cadena de ressentiments, d´odis, de desesperança es va fent cada vegada més llarga.
Cada vegada que algú queda amb la ment a les fosques, li roben la Llum per sempre!

A tu, te la van robar?
I tu, la robes també?
Si aquesta cadena dona la volta al mont. L´ofegarà!

Salut, germà,

El virus dels poders econòmics s´escampa. Hem de fer la nostra croada.
El nostre mal és la passivitat.
Hem de salvaguardar la Llum.
El dolor és propietat dels qui el provoquen com els qui fugen de la guerra i de la miseria perque els seus governanats tenen els interessos al seu favor.
I la realitat és propietat del dia a dia.

Mentre els oradors experimentats amb el llenguatge modelen el pensament dels qui escolten .


No podem canviar el sistema imposat pels poders econòmics. No puc canviar això.
Però, puc tornar-me com els nens amb la seva fantasia, amb la seva màgia, i convéncer el meu cor que visc en un món on el vent té melodia d´àngels i la muntanya fa arpegis en els meandres del riu.
Podem ser com l´àliga, que des del penyasegat més inabastable a la maldat humana, contempla amb mirada  de foc el neguit del viure sense por de res.

                                                       
I, ELS  SENTITS  EN  CARN  VIVA  ES  FONDRAN A LA PEDRA
COM  UN  MINERAL  PRECIÓS, DESLLIGANT-ME DEL MAL.
TINDRÉ  TOT  L´ESPAI  PER EMPRENDRE  L´ESCRUTINI  DE L´ÀNIMA
I AMB ULLS`D´ÀLIGA ENCENDRE L´ESPLENDOR DE LA MENT .

AMB  AQUESTA  MIRADA  PENETRANT  DE LA BRASA
RESSEGUIRÉ  AMB  ZEL  L´ÚLTIMA  ESPURNA  VIVA  DE MI  AMENAÇADA
PER  EMPARAR-LA  DINS  DE LA  MEVA  VOLUNTAT.

SÓC  FUGITIVA D´UNS  COSTUMS  I  D´UNA  GENT.

Més enllà de Tu, Amor, no hi ha res: el dolor és
una roca batuda per tots els vents gèlids allà dalt la muntanya o enmig de l´oceà immens en soplitària lluita amb el temps fins als límits de l´abandonament.
<però, vens Tu, Amor, i de les escletxes, en surt la Flor de Te com un miracle per a guarir l´ànima. Perquè naix salvatge entre la vida i l´oblit. Tu ets la infusió que bec, lentament, després del patiment i de la por.



                                             
                                                         
                                         
Com pot ser que aquí hi hagi l´infern? Si la muntanya
ens parla allà a les altituds del temps que calla i va
fent camí per batents d´ales de pedra
Com pot ser que aquí hi hagi l´infern? si el mirall
dels Teus ulls ens parla i ens retorna els sortilegis que hem de continuar buscant dins del cor dels valents que en treuen flors de l´aigua salada.El dolor té l´antídot de Tu, Amor, renaixent de si mateix allí on res més no hi creix, hi ets Tu, per a ser collit. I no sé d´on has sorgit, si del fons de la foscor
o bé de la llum de l´aire .

ir

Seguiré el ressò més tendre per la gruta del meu jo.

I, on no hi hagi naufragis ni vestigis de cendres,

aprendre la bellesa de l´ordre que hi ha a l´arrel de foc

que engendra la llum dins l´ombra,

i recolliré el respir dels qui s´han ofegat

i guardaré els seus colors a la llar del Ser.

Caliu, brasa que no es torna cendra

ni la vida tenebra

Tu, jove, o no tan jove, que t´eclipses per pàgines www, amb la ment posada a punt per a un munt de virtualitats, medita si et fa mal el mal i també la mediocritat de l´existència,

Només l´ àliga té la plena llibertat. I és a tu, per ser jove que va principalment dirigides aquestes lletres, perquè la naturalesa del teu ésser et crida perque passis d´una banda a l´altra del desig pel pont de la llei del més fort buscant el triomf. 

I, t´has preguntat quantes cares té el triomf? i la passió ?

Bé,d´ aquest tema  ja en parlaré un altre dia. 

Si em llegeixes, és clar i t´interessa.